Maria Antònia Alejandra Vicenta Elpidia Isidora Abad Fernández, coneguda artísticament com a Sara Montiel (Camp de Criptana, Ciudad Real, 10 de març de 1928 - Madrid, 8 d'abril de 2013) va ser una actriu de cinema i cantant espanyola. Va obtenir també la nacionalitat mexicana el 1951. Després de debutar amb petits papers en pel·lícules espanyoles com Bogeria d'amor (1948), cap al 1950 va decidir provar fortuna a Amèrica. En tot just quatre anys va rodar catorze films a Mèxic, la indústria cinematogràfica dels quals vivia llavors la seva «Època d'Or», i d'aquí va saltar a Hollywood amb una cridanera participació a Veracruz de Robert Aldrich, film al qual van seguir dos més dirigits per Samuel Fuller i Anthony Mann. De tornada a Espanya, la jove actriu va consolidar el seu estatus d'estrella internacional amb les pel·lícules El último cuplé i La violetera, que van revelar el seu particular estil com a cantant i que es van convertir en formidables èxits de taquilla, estrenant-se a diversos països d'Europa i Llatinoamèrica així com a Índia i Egipte. Els honoraris que va cobrar per La violetera van convertir Sara Montiel en l'actriu més ben pagada del món fins avui, signant un contracte d'exclusivitat per pel·lícula, i els discos publicats amb les seves cançons van arribar fins a Grècia i Brasil, superant en vendes mundials Elvis Presley i Frank Sinatra. En els següents quinze anys, la diva espanyola va protagonitzar únicament melodrames musicals pensats per a ella, i va aconseguir tal popularitat que va actuar a la Unió Soviètica en plena Guerra Freda, el 1965. En una Espanya grisa condicionada per la dictadura i les limitacions econòmiques, Sara Montiel va ser la cara més barroca i sensual de l'espectacle, gràcies als seus papers de dona fatal ia vestits suggerents que temptaven la censura. Actriu de gran èxit comercial, majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, va participar en 60 pel·lícules. Es va retirar del cinema el 1974, però com a figura musical es va mantenir activa fins al final: va publicar diversos àlbums, oferia recitals en teatres i va presentar programes de varietats a la televisió. Als 81 anys va gravar amb el duo Fangoria la cançó discotequera "Absolutament" i el seu corresponent vídeo musical, i pocs mesos abans de morir seguia donant actuacions acompanyada d'un pianista. Com a demostració de la perdurable fama de l'espanyola, en vigílies de la seva sobtada mort el Festival de Cinema de Berlín planejava un homenatge en honor seu.