Тал е на 17 години, а Наим - на 20. Тя е израелтянка, той - палестинец. Тя живее в Ерусалим, той - в Газа. Те се раждат в земя, в която бащите погребват децата си. Те трябва да издържат на ситуация, която не е техен избор. Те живеят в епоха, в която младите хора се влюбват и заемат мястото си в живота на възрастните. Една бутилка, хвърлена в морето, и кореспонденция по електронната поща пораждат тънката надежда, че връзката им може да им даде сила да се противопоставят на суровата реалност, да се борят, за да я променят. Само 60 мили ги разделят, но колко бомбардировки, пропусквателни пунктове, безсънни нощи и кървави дни стоят между тях?

La Tal és una jove francesa que viu a Jerusalem amb la seva família. Té disset anys, l'edat del primer amor, de la primera cigarreta, del primer pírcing... i també del primer atemptat. Després que un terrorista s'immoli en un cafè del barri on viu, la Tal escriu una carta a un palestí imaginari en què expressa les seves preguntes i el rebuig al fet que només pugui existir odi entre els dos pobles. Introdueix la carta en una ampolla que entrega al seu germà i li demana que la tiri al mar a prop de Gaza, on fa la mili. Unes setmanes després, la Tal rep la resposta d'un misteriós habitant de Gaza...

Tal is een jonge Française die zich met haar familie in Jerusalem heeft gevestigd. Haar zeventiende levensjaar vult zich met eerste keren: de eerste liefde, de eerste sigaret, de eerste piercing. En de eerste aanslag. Na een kamikaze explosie in een café in haar wijk, schrijft ze een brief aan een onbestemde Palestijn aan wie ze haar vragen richt, maar ook haar afwijzen om te aanvaarden dat enkel haat tussen hun twee volkeren kan heersen. Ze stopt haar brief in een fles en vertrouwt deze toe aan haar broer zodat hij deze in zee kan werpen, ergens dicht bij Gaza waar hij als militair gestationeerd is.

Tai is 17 years old. Naim is 20. She's Israeli. He's Palestinian. She lives in Jerusalem. He lives in Gaza. They were born in a land of scorched earth, where fathers bury their children. They must endure an explosive situation that is not of their choosing at an age where young people are falling in love and taking their place in adult life. A bottle thrown in the sea and a correspondence by email nurture the slender hope that their relationship might give them the strength to confront this harsh reality to grapple with it, and thereby ever so slightly change it. Only 60 miles separate them but how many bombings, check-points, sleepless nights and bloodstained days stand between them?

Tal est une jeune française installée à Jérusalem avec sa famille. À 17 ans, elle a l'âge des premières fois : premier amour, première cigarette, premier piercing. Et premier attentat, aussi. Après l'explosion d'un kamikaze dans un café de son quartier, elle écrit une lettre à un Palestinien imaginaire où elle exprime ses interrogations et son refus d'admettre que seule la haine peut régner entre les deux peuples. Elle glisse la lettre dans une bouteille qu'elle confie à son frère pour qu'il la jette à la mer, près de Gaza, où il fait son service militaire. Quelques semaines plus tard, Tal reçoit une réponse d'un mystérieux « Gazaman »...

탈은 예루살렘에 살고 나임은 가자지구에 산다. 탈이 보낸 유리병 속 편지를 읽은 후 둘은 이메일을 주고 받으며 가냘픈 희망을 이어가는 관계에서 힘을 얻고자 한다.

Uma carta numa garrafa jogada ao Mar de Gaza une dois jovens, a israelita Tai e o palestino Naim, que desenvolvem uma relação à longa distância de apoio mútuo, na esperança de juntos conseguirem enfrentar a dura realidade de suas vidas.

Tal tiene 17 años y acaba de experimentar una traumática experiencia: ha sido testigo de un atentado terrorista en la ciudad en la que vive, Jerusalem. Tal se enfrentará a una grave disyuntiva: por una parte es momento de divertirse, de enamorarse, de hacer locuras, de no tener lazos ni obligaciones ni responsabilidades... pero por otro se siente necesitada de poner su grano de arena para manifestar su rechazo ante la barbarie. A ella le gustaría que no brotara más la semilla del odio entre israelíes y palestinos, pero desde su humilde posición, poco puede hacer. Por eso dedicará sus esfuerzos a escribir una carta imaginaria a un supuesto palestino que no conoce y al que le lanzará una serie de preguntas acerca de muchas cuestiones que no puede entender. Esa carta la lanzará en una botella al mar de Gaza, como símbolo de su tristeza. Lo que nunca podría imaginar, es que un tiempo después, recibirá una respuesta. El destinatario de su nota, ha firmado ahora como "Gazaman".