Hi ha persones a les quals els agrada passar el més desapercebudes possible. Són la gent normal que no destaca i que es perd en la immensitat de la ciutat. O potser només ho semblen. Això va de persones normals que no ho són tant.

Pensar que les coses passen per casualitat és un dels grans errors de la humanitat. Tot té un motiu, inclosos els accidents i les desgràcies, que sembla que haurien d'acabar amb tot. Si malgrat això no passa res, és millor pensar per què.

Un clan, una família, la camaraderia, els llaços, l'amistat. Són algunes de les coses que enllacen a la gent. Cal saber qui és qui i deixar-ho ben clar de bon principi.

Un ocell pot estar maleït? Aquesta cacatua no hi està gaire d'acord. I ho sabem perquè l'escoltem. Tot i que, ben pensat, una cacatua que parla té alguna cosa no gaire normal.

Molts voldrien tenir el poder dels Shinigamis i poder veure els fantasmes. Però a vegades la pròpia intuïció és més forta que un enemic invisible.

Pels Shinigamis el seu cos és important, menys que l'ànima, però també el cuiden. Això sí, ells no van al gimnàs ni fan règim.

A vegades les contradiccions ètiques arriben massa tard. Abans de començar a modificar cossos, ho podien haver pensat millor, o almenys no deixar-ho a mitges.

La mort d'un familiar evoca records que sovint no es vol que tornin a la memòria. Malgrat això, n'Ichigo recorda coses que encara que vulgui, no podrà oblidar mai.

Un Hollow i un Shinigami estaran enfrontats sempre. A més a més, es podran anar trobant en el temps per tancar velles ferides, incloses les familiars.

A vegades ho dius una vegada i una altra "No vull anar-hi, no vull anar-hi". Et fas repetitiu però al final hi vas. Llavors passa el que passa.

Els rumors sobre l'Ichigo i la Rukio cada dia van a més. Surten junts o no? Potser petons no se'n fan gaires, però els Hollows tremolen cada vegada que estan junts.

Desenes de Hollows campen per la ciutat i tot per culpa d'una juguesca. Veurem com se'n surt d'aquesta l'Ichigo.

En el moment en què els Hollow comencen a molestar la gent que estimen, els Shinigamis es posen en guàrdia. Ningú millor que ells per arreglar aquesta destrossa.

Si el que volia el darrer Quincy era embolicar la troca, ja pot estar content. Els "hollows" s'han reagrupat i ara són més perillosos que mai.

Veure un peluix parlant i corrent per la ciutat pot ser surrealista. Però molt més encara és saber que ho fa perquè busca algú que l'estimi.

La compassió, l'amistat, l'afecte. Són sentiments que només porten problemes per un Shinigami. Potser és massa tard per a la Rukia.

L'Ichigo prefereix morir abans que sentir-se humiliat. El problema és que a vegades l'orgull és massa fort per un Shinigami. Rendir-se no és una opció.

Temps per entrenar-se, per posar-se a punt i donar la talla el dia que toqui lluitar. I tot això per la Rukia, per salvar-la i que torni d'on mai hauria d'haver marxat.

25, exactament 25. Aquests són els dies que queden perquè la Rukia sigui sacrificada. Això sí, no li veureu vessar ni una sola llàgrima. Els Shinigami no ploren.

Un germà és un germà. Bé, un germà gran sempre és un germà gran. Se suposa que han de cuidar als petits i no sacrificar-los, com vol fer el de la Rukia.