Translations 4
Catalan; Valencian (ca-ES) |
||
---|---|---|
Name |
|
|
Biography |
Frank Borzage (Salt Lake City, Utah, 23 d'abril de 1893 - Hollywood, Califòrnia, 19 de juny de 1962) fou un director de cinema estatunidenc. A partir del 1916, Thomas H. Ince el contractà com a actor, director i fou un dels millors estilistes del decenni 1925-1935. Conjugant, amb especial sensibilitat, realisme i lirisme, abordà les relacions i la intimitat amoroses. Guanyà el primer Oscar al millor director de la història del cinema. Va dirigir 14 pel·lícules entre 1917 i 1919 en solitari. Va desenvolupar una filmografia impressionant, que inclou diversos centenars de pel·lícules i que assoleix la seva màxima intensitat amb el cinema mut. Per desgràcia, la major part d'aquests films han desaparegut o no es poden visionar. |
|
English (en-US) |
||
---|---|---|
Name |
|
|
Biography |
From Wikipedia, the free encyclopedia Frank Borzage (April 23, 1894 – June 19, 1962) was an Academy Award-winning American film director and actor, known for directing 7th Heaven (1927), Street Angel (1928), Bad Girl (1931), A Farewell to Arms (1932), Man's Castle (1933), History Is Made at Night (1937), The Mortal Storm (1940) and Moonrise (1948). In 1912 Borzage found employment as an actor in Hollywood; he continued to work as an actor until 1917. His directorial debut came in 1915 with the film The Pitch o' Chance. He was a successful director throughout the 1920s, but reached his peak in the late silent and early sound era. Absorbing visual influences from the German director F.W. Murnau, who was also resident at Fox at this time, Borzage developed his own style of lushly visual romanticism in a hugely successful series of films starring Janet Gaynor and Charles Farrell, including 7th Heaven (1927), for which he won the first Academy Award for Best Director, Street Angel (1928) and Lucky Star (1929). He won a second Oscar for 1931's Bad Girl. He directed 14 films between 1917 and 1919 alone. His greatest success in the silent era was with Humoresque, a box office winner starring Vera Gordon. Borzage's trademark was intense identification with the feelings of young lovers in the face of adversity, with love in his films triumphing over such trials as World War I (7th Heaven and A Farewell to Arms), disability (Lucky Star), the Depression (Man's Castle), a thinly disguised version of the Titanic disaster in History Is Made at Night, and the rise of Nazism, a theme which Borzage had virtually to himself among Hollywood filmmakers from Little Man, What Now? (1933) to Three Comrades (1938) and The Mortal Storm (1940). His work took a spiritual turn in such films as Green Light (1937), Strange Cargo (1940) and The Big Fisherman (1959). Of his later work only the film noir Moonrise (1948) has enjoyed much critical acclaim. After 1948, Borzage's output was sporadic. In 1955 and 1957, he was awarded The George Eastman Award, given by George Eastman House for distinguished contribution to the art of film. Frank Borzage died of cancer in 1962, aged 68. |
|
Russian (ru-RU) |
||
---|---|---|
Name |
|
|
Biography |
—
|
|
Spanish; Castilian (es-ES) |
||
---|---|---|
Name |
|
|
Biography |
Director de cine estadounidense, nacido en Salt Lake City. Frank Borzage ocupa un lugar muy especial entre los numerosos artesanos que poblaron el Hollywood clásico, capaces de saltar del western a los filmes bélicos o las comedias sofisticadas mostrando una eficacia narrativa y unos conocimientos técnicos dignos de admiración. La singularidad de este cineasta radica en que, aún sabiendo desempeñar excelentemente el papel de simple trabajador al servicio de un complejo engranaje industrial, supo mantener siempre unas constantes de estilo visual caracterizadas por la poética sensibilidad de sus imágenes y el romanticismo de su puesta en escena. Realizador de aproximadamente un centenar de películas, Borzage es sobre todo conocido como firmante de un puñado de excelentes melodramas románticos que se cuentan entre los mejores de la historia del cine, caso de El séptimo cielo (1927) o Torrentes humanos (1928). aunque sin embargo su figura permanece todavía un tanto oscurecida por otros grandes cineastas del género como John M. Stahl o Douglas Sirk. Actor de sólida formación teatral Frank Borzage recaló en el mundo del cine gracias a Thomas H. Ince, quien en plena crisis escénica le ofreció la oportunidad de trabajar en un medio que apenas estaba dando sus primeros pasos. Debido a la mala prensa que tenía el cine entre determinadas elites burguesas, Borzage decidió camuflar su nombre bajo seudónimo con el fin de que, una vez terminada lo que consideraba una fugaz etapa, pudiera volver al teatro sin quedar marcado como intérprete. El primer largometraje que le reportó cierta fama fue Humoresque (1920), una fábula romántica donde Borzage comenzó a mostrarse como un realizador atento a los mínimos detalles y cercano a lo barroco. A finales de la década de los veinte, y todavía en plena etapa muda, dos largometrajes le catapultaron definitivamente a la fama, El séptimo cielo (1927) y El ángel de la calle (1928). La modernidad de su realización, próxima en ocasiones a determinados postulados de la vanguardia francesa e influida también por el cine expresionista alemán, le valió calurosos elogios de la crítica y del público, convirtiéndose de esta manera en uno de los valores más prometedores de Hollywood. |
|