Translations 8

Catalan; Valencian (ca-ES)

Name
Biography

John Edward "Jack" Hawkins (Londres, 14 de setembre de 1910 - Londres, 18 de juliol de 1973) va ser un actor britànic que va tenir gran èxit entre les dècades de 1950 i 1960. Va ser comanador de l'Orde de l'Imperi Britànic. Va estar casat amb l'actriu Jessica Tandy.

Danish (da-DK)

Name
Biography

John Edward Hawkins (14. september 1910 – 18. juli 1973) var en engelsk skuespiller, der arbejdede på scenen og i film fra 1930'erne til 1970'erne. En af de mest populære britiske filmstjerner i 1950'erne, han var bedst kendt for sin skildring af militærmænd i film som Angels One Five (1951), The Cruel Sea (1953), Bridge on the River Kwai (1957), Ben Hur (1959) og Lawrence of Arabia (1962).

English (en-US)

Name
Biography

John Edward Hawkins, CBE (14 September 1910 – 18 July 1973) was an English actor who worked on stage and in film from the 1930s until the 1970s. One of the most popular British film stars of the 1950s, he was best known for his portrayal of military men in films like Angels One Five (1951), The Cruel Sea (1953), Bridge on the River Kwai (1957), Ben Hur (1959) and Lawrence of Arabia (1962).

French (fr-FR)

Name
Biography

Jack Hawkins est un acteur et producteur britannique né le 14 septembre 1910 à Wood Green (Royaume-Uni) et mort le 18 juillet 1973 à Londres (Royaume-Uni).

Acteur populaire du cinéma des années 1950 et 1960, Jack Hawkins a inscrit son nom aux génériques de plusieurs films à succès comme La Terre des pharaons, Le Pont de la rivière Kwai, Ben-Hur ou Lawrence d'Arabie. Atteint d'un cancer de la gorge, il meurt des suites de cette maladie.

Dès l'âge de 13 ans, Jack Hawkins s'inscrit dans une école d'art dramatique, The Italia Conti Academy Of Theatre Arts à Londres où il débute dans la pièce Where the Rainbow Ends en 1923. L'année suivante, il apparaît même aux côtés de Laurence Olivier dans Beau Geste. Cinq ans plus tard, il fait ses débuts à Broadway dans Journey's End. Plebiscité par les critiques, il fait ses débuts au cinéma en Angleterre dans des films qui ne sortent pas des frontières.

Pendant la Seconde Guerre mondiale, après la défaite française, il se porte volontaire dans les Royal Welch Fusiliers. Il est en poste en Inde chargé de l'entraînement des troupes, puis en 1944, il devient colonel commandant l'administration de l'ENSA (chargé de fournir des divertissements pour le personnel des forces armées britanniques).

Démobilisé, il signe un contrat avec Alexandre Korda et tourne plusieurs films qui obtiennent un succès d'estime. Il tourne notamment Première Désillusion de Carol Reed en 1948 ou La Rose noire de Henry Hathaway avec Orson Welles. Il commence à donner la réplique à de grands noms de Hollywood. Ainsi, on le trouve au générique d'un film de Henry Koster, Le Voyage fantastique avec James Stewart et Marlène Dietrich ou La Femme du planteur de Ken Annakin en 1952.

Pour les prestigieux Ealing Studios, il tourne La Mer cruelle où il incarne un commandant de navire de guerre tourmenté. En 1955, c'est la consécration : Howard Hawks le choisit pour incarner Khéops dans La Terre des pharaons. Deux ans plus tard, David Lean lui offre une tête d'affiche dans Le Pont de la rivière Kwai. Il est alors sollicité par les plus grands : John Ford dans Inspecteur de service, Basil Dearden pour Hold-up à Londres (Colonel Hyde contre Scotland Yard) ou William Wyler qui lui offre le rôle de Quintus Arrius dans son Ben-Hur.

Acteur le plus populaire de Grande-Bretagne, il impose son visage carré et son flegme dans un grand nombre de films dont Lawrence d'Arabie ou Lord Jim avec Peter O'Toole, avant de se joindre au casting de stars de Opération opium en 1966.

On lui diagnostique alors un cancer de l'œsophage, sûrement dû à ses trois paquets de cigarettes quotidiens. Après une ablation du larynx, il perd l'usage de sa voix, et ses rôles suivants sont doublés (avec son accord) par les acteurs Robert Rietty et Charles Gray. Il continue pourtant de tourner plusieurs films jusqu'en 1972, notamment Les Griffes du lion de Richard Attenborough.

Décidé à se faire implanter un larynx artificiel, il part pour les États-Unis afin d'y subir une nouvelle opération mais à la suite de complications, il revient en Angleterre et est hospitalisé au St. Stephen's Hospital de Londres. Il succombe à une hémorragie le 18 juillet 1973 à l'âge de 62 ans. Ses cendres reposent au Golders Green Crematorium de Londres. Son autobiographie, Anything For a Quiet Life, fut publiée après sa mort.

Source : Wikipedia

German (de-DE)

Name
Biography

John Edward Hawkins (* 14. September 1910 in Wood Green, London; † 18. Juli 1973 in London) war ein britischer Schauspieler.

Im Alter von 12 Jahren gab Jack Hawkins sein Schauspieldebüt in einem Weihnachtsspiel in London. Mit 18 trat er am Broadway in dem Stück Journeys End auf. Obwohl er bereits seit 1930 als Filmschauspieler arbeitete, nahm seine Karriere erst nach Ende des Zweiten Weltkriegs, an dem er als Soldat der Royal Welch Fusiliers teilnahm, Fahrt auf.

Hawkins war aufgrund seiner äußeren Erscheinung – kräftige Statur, kantige Gesichtszüge – auf autoritäre Charaktere abonniert und trat in den Filmepen der 1950er und 1960er Jahre oft als hochrangiger Militär auf. 1955 war er als Pharao an der Seite von Joan Collins in Howard Hawks’ Monumentalfilm Land der Pharaonen zu sehen. 1957 spielte er in David Leans oscarprämiertem Meisterwerk Die Brücke am Kwai einen britischen Offizier, der ein Kommandounternehmen im Dschungel anführt. 1959 agierte er in William Wylers Bibelepos Ben Hur (1959) als Flottenbefehlshaber Quintus Arrius. David Lean besetzte ihn 1962 in seinem Epos Lawrence von Arabien erneut als britischen Offizier.

Auch in Filmen wie Der Spion mit den 2 Gesichtern (1958), Der junge General (1961), Schüsse in Batasi (1964), Agenten lassen bitten (1965), Judith (1966), Mohn ist auch eine Blume (1966) oder Waterloo (1970) war Hawkins in den für ihn typischen Militärrollen zu sehen. Er spielte außerdem regelmäßig Grafen, Kaiser und andere Adlige. Hawkins konnte sich in anderen Rollen allerdings auch als vielseitiger Charakterdarsteller profilieren und blieb bis zu seinem Tod ein gefragter Filmschauspieler. In der Bundesrepublik Deutschland wurde Jack Hawkins auch als Ben Manfred in der Fernsehserie Die vier Gerechten aus den Jahren 1959 bis 1960, die 1964 vom ZDF ausgestrahlt wurde, sehr bekannt.

1966 wurde bei dem Schauspieler Speiseröhrenkrebs diagnostiziert, weshalb sein Kehlkopf entfernt werden musste. Hawkins gab trotz dieser schweren Erkrankung die Schauspielerei nicht auf, allerdings wurde seine Stimme – da diese ohne Kehlkopf kaum verständlich war – bei seinen späten Filmauftritten von den Schauspielkollegen Charles Gray und Robert Rietti synchronisiert.

Portuguese (pt-BR)

Name
Biography

John Edward Hawkins, CBE (14 de setembro de 1910 - 18 de julho de 1973) foi um ator inglês que trabalhou no palco e no cinema da década de 1930 até a década de 1970. Uma das estrelas de cinema britânicas mais populares da década de 1950, ele era conhecido por sua interpretação de militares. Filmes no final da década de 1930 incluíram A Bela e a Barca (1937), O Sapo (1937) (que Hawkins interpretou no palco), Quem Vai Seguir (1938), Um Divórcio Real (1938), Assassinato Vai Sair (1939) e O Esquadrão Voador (1940). Ele morreu em 18 de julho de 1973, de uma hemorragia secundária. Ele tinha 62 anos.

Russian (ru-RU)

Name
Biography

Spanish; Castilian (es-ES)

Name
Biography

Era el menor de cuatro hermanos. Su padre era constructor, pero Jack se interesó más en la interpretación que en el negocio familiar de la construcción. Hawkins debutó en Londres a la edad de doce años en el papel de Elf King, en la obra teatral Where The Rainbow Ends. A los diecisiete volvió a actuar en la misma obra, pero en el papel de St. George. A los dieciocho, actuó en Broadway en Journey's End. A los veintiuno, en Londres, hizo el papel de un joven amante en Autumn Crocus.

Debido a la Segunda Guerra Mundial, Jack interrumpió su carrera para servir en los Reales Fusileros Galeses, y con el grado de coronel pasó gran parte de su servicio organizando la ENSA (Asociación de Espectáculos de las Fuerzas Armadas) en la India y coordinando el entretenimiento de las tropas británicas en dicho país. Al término de la guerra logró reanudar una sólida carrera en el cine, a menudo desempeñando roles autoritarios pero de poca importancia, en películas como One Five (1952), The Long Arm (1956) y The Cruel Sea (1953), donde interpreta al capitán George Erickson de la corbeta HMS Compass Rose, en uno de sus más importantes papeles, convirtiéndose así en estrella. Por esta misma época fue, junto con Vittorio de Sica, Dan Dailey y Richard Conte, una de las cuatro estrellas de las series de televisión que produjo J. Arthur Rank. Alexander Korda aconsejó a Jack que trabajase en el cine y le ofreció un contrato de tres años. Irónicamente, Hawkins era liberal y hombre emotivo, en marcado contraste con su apariencia conservadora en la pantalla.

Hacia finales de la década de 1950 Hawkins desempeñó papeles de carácter, a menudo en películas épicas como The Bridge on the River Kwai (1957), Lawrence of Arabia (1962), en el papel del general Edmund Allenby, y Oh! What a Lovely War (1969). En El puente sobre el Río Kwai, Hawkins tuvo que convencer a su gran amigo Alec Guinness para que aceptara el papel del coronel Nicholson, rol que llevó a Guinness a ganar el premio Óscar al mejor actor.

Algunas de sus interpretaciones más inusuales incluyen la de un faraón egipcio en Tierra de faraones (1955); Quinto Arrio, padre adoptivo de Ben-Hur en la película del mismo nombre (1959), aunque no fue nominado al Premio Óscar al mejor actor de reparto, que finalmente ganó su compañero Hugh Griffith; Zulú (1964), donde hace el papel del reverendo fanático Otto Witt.

Hawkins conoció a su primera esposa, Jessica Tandy, en la producción de Autumn Crocus y se casó con ella en 1932; tuvieron una hija y se divorciaron en 1942. Su segunda esposa fue Doreen Lawrence, a quien conoció durante la producción de Private Lives; este enlace duró de 1946 hasta 1973, año en que murió Hawkins.

En 1966 se le diagnosticó cáncer de garganta y se le tuvo que extirpar completamente la laringe; posteriormente sus interpretaciones fueron dobladas, con su aprobación, por el actor Charles Gray. La pérdida de la voz fue algo muy grave para él, pues su voz de barítono tenía un acento culto. En privado, hizo uso de una laringe artificial para hablar. Hawkins murió en Londres, en 1973, durante una operación para una laringe artificial. Tenía sesenta y dos años.

You need to be logged in to continue. Click here to login or here to sign up.

Can't find a movie or TV show? Login to create it.

Global

s focus the search bar
p open profile menu
esc close an open window
? open keyboard shortcut window

On media pages

b go back (or to parent when applicable)
e go to edit page

On TV season pages

(right arrow) go to next season
(left arrow) go to previous season

On TV episode pages

(right arrow) go to next episode
(left arrow) go to previous episode

On all image pages

a open add image window

On all edit pages

t open translation selector
ctrl+ s submit form

On discussion pages

n create new discussion
w toggle watching status
p toggle public/private
c toggle close/open
a open activity
r reply to discussion
l go to last reply
ctrl+ enter submit your message
(right arrow) next page
(left arrow) previous page

Settings

Want to rate or add this item to a list?

Login